Fundació Navegació Oceànica Barcelona

El 31 de desembre, la Barcelona World Race es convertirà en un dels esdeveniments oceànics més importants que ofereix el calendari internacional. Des de l'arribada a la meta de la primera edició el febrer del 2008, el concepte de la regata s’ha reafirmat i no ha parat de créixer entre la comunitat nàutica. L'èxit organitzatiu i la solidesa de Barcelona com a garantia de continuïtat en el futur van ser avals addicionals que aviat van donar fruits.

Jean Pierre Dick, vencedor de l'anterior edició, va ser el primer d’anunciar oficialment la seva participació el mes de juliol de 2009 i, des d'aquesta data fins fa poc més d'un any, 14 equips més han configurat l'espectacular flota que atracarà al Port Vell barceloní. Mentre Jean Pierre confirmava la seva inscripció, la Fundació Navegació Oceànica de Barcelona ja havia configurat un equip de regates sobre la base dels navegants espanyols més consolidats: el d'Alex Pella i Pepe Ribes i el de Pachi Rivero i Guillermo Altadill, que van iniciar la seva preparació amb dos dels barcos capdavanters del moment. Guillermo, finalment, va donar pas després a Toño Piris, al mateix temps que altres navegants espanyols es van mobilitzar per formar equips. La regata seria forta a casa, un factor determinant per al seu èxit.

Alex Thomson, el segon classificat de l'anterior edició, confirmava la seva inscripció just abans de la Transat Jacques Vabre, la travessia de l'Atlàntic a dos, una regata agermanada de forma natural a la Barcelona World Race i que, per primera vegada en la seva història, rebia la participació de dos equips espanyols. Allà van estar Alex Pella amb Pepe Ribes i Pachi Rivero amb el gran Yves Parlier, deixant entreveure l'alt nivell de què eren capaços els navegants oceànics espanyols malgrat la seva falta de tradició en la classe IMOCA.

Tant Alex Thomson com Jean Pierre Dick havien programat les seves noves campanyes IMOCA, i la Barcelona World Race en constituïa la pedra angular. El model estava traçat i va ser la idea que va configurar la base del projecte de Michel Desjoyeaux, la indiscutible màxima figura de la vela oceànica mundial. El mes de gener passat, Michel estava immers en la construcció d'un barco nou i va anunciar el seu programa: després de la Ruta del Rom, participaria en la Barcelona World Race, per després afrontar la Vendée Globe. L'atracció que la regata exercia sobre les grans figures de la vela oceànica va quedar explícita en les declaracions de Michel quan va presentar el seu projecte: “El programa és intens, però és convenient ja que hem de seguir creant reptes, seguir desafiant-nos, sense dubtar. Això no em molesta, fins i tot diria que encara em motiva més. Aquestes noves perspectives em fan molt feliç”.

La britànica Dee Caffari, l'única dona que ha fet la volta al món en solitari en els dos sentits, va ser la següent figura internacional a anunciar la seva participació. Ho va fer el mes de març i al costat d'Anna Corbella. La catalana, un dels grats resultats de l'equip GAES Solidaria creat per la FNOB per promocionar el gran planter que és la Classe Mini, forma equip amb Dee per mirar de ser el primer duo femení que navega al voltant del món.

Després, Dominique Wavre va anunciar la seva participació amb la seva inseparable Michèle Paret amb qui va quedar en tercera posició en l'anterior edició. Dominique va assenyalar la gran aportació que significava l'aparició de la flota espanyola en l'univers IMOCA i la projecció que la regata feia de la classe: “L'arribada amb força dels espanyols és un dels millors serveis que puguin fer-se a la IMOCA. Volíem aquesta internacionalització des de feia molt temps, ja que que fins ara tot es limitava a un duel franco-britànic. I no em sorprendria si la Barcelona World Race suscités noves vocacions”. Les paraules del navegant suís, un dels que acumula més milles de tota la flota internacional, van ser premonitòries, i aviat es va crear un nou equip que va demostrar les expectatives que la Barcelona World Race obre al món de la vela oceànica: l'alemany Boris Herrmann i el nord-americà Ryan Breymaier formaven equip a bord de l'antic Veolia Environnement de Roland Jourdain. Boris, una de les grans figures de la Classe 40 peus, vencedor de la Portimão Global Ocean Race, feia així el salt al món IMOCA amb un dels especialistes americans més prometedors.

Abans de la Vuelta a Espanya de vela ja es va confirmar la presència d'Íker Martínez i Xabi Fernández. Els campions olímpics, bregats en la Volvo Ocean Race, no podien faltar en la volta al món en doble, una modalitat de regata que sembla feta a mida de les seves més exclusives característiques. En la Vuelta a Espanya es van veure també altres equips espanyols amb l'objectiu de la Barcelona World Race: Juan Merediz i Fran Palacio, tots dos nouvinguts als IMOCA Open 60, i Jaume Mumbrú i Cali Sanmartí; els dos equips amb dos projectes il•lusionants i amb una clara projecció de futur. La flota espanyola anava quedant configurada amb projectes per pensar a més llarg termini.

Al mateix temps, la regata va demostrar el gran atractiu que projectava en l'elenc internacional. Jean-Pierre Dick va anunciar el seu company: ni més ni menys que Loïck Peyron, una de les figures històriques de la vela oceànica mundial. Poc després Michel Desjoyeaux presentava François Gabart, gran figura de la Classe Figaro i una de les grans promeses de la vela oceànica francesa. També Alex Thomson va formar un tàndem de gran nivell amb Andy Meiklejohn. Ho va fer poc abans que un altre dels grans protagonistes del món IMOCA francès, Kito de Pavant anunciés el seu segon intent en una regata al voltant del món, formant equip a més amb un altre dels grans especialistes en circumnavegacions: Sébastien Audigane. Un altre gran especialista, Ludovic Aglaor, va formar equip amb el català Gerard Marín, un altre dels prometedors components de l'equip GAES Solidaria en la Transat 6,50.

Abans d'acabar el mes d'octubre es van donar a conèixer les inscripcions ja efectuades abans del 31 d'agost. Krzysztof Owczarek introduïa a Polònia el món IMOCA formant equip amb el francès Armand Coursodon, i una altra de les grades figures de la vela mundial, el francès Jean Le Cam anunciava la seva participació comptant com a company amb l'espanyol Bruno García.

Quinze equips, 15 duos, 30 regatistes de vuit nacionalitats la fama de les quals parla per si mateixa. El gran salt ja s'ha fet, i el 31 de desembre prendran la sortida figures consagrades i actuals líders de la flota IMOCA, com Jean Pierre Dick, Michel Desjoyeaux, Loïck Peyron, Jean Le Cam, Kito de Pavant, Dominique Wavre, Michèle Paret, Alex Thomson i Dee Caffari, juntament amb nous valors com François Gabart, Boris Herrmann i Ryan Breymaier i alguns grans especialistes en navegació oceànica en altres barcos, com Sébastien Audigane, Ludovic Aglaor, Armand Coursodon, Krzysztof Owczarek i Andy Meiklejohn.

D'altra banda, 13 regatistes espanyols afrontaran la volta al món a dos i sense escales. Una xifra impensable només tres anys enrere i que demostra el repte afrontat per tots. Grans valors consagrats i especialistes en diverses modalitats, com Alex Pella, Pepe Ribes, Pachi Rivero, Toño Piris, Iker Martínez, Xabi Fernández, Bruno García, Jaume Mumbrú, Cali Sanmartí i Juan Merediz s'han aglutinat en la classe IMOCA juntament amb joves com Gerard Marín, Fran Palacio i Anna Corbella. La vela espanyola no tornarà a ser la mateixa i això només és el principi.