
Bubi Sansó i Mike Golding celebrant el seu tercer lloc.
© Marcel Mochet / AFP
El navegant mallorquí es converteix en el primer espanyol a pujar al podi de la Transat Jacques Vabre. Demà s’espera l’arribada del W Hotels d’Alex Pella i Pepe Ribes.
Ahir, a les 15:59 hora espanyola, després d’haver navegat les últimes milles en mode furtiu, Bubi Sansó i Mike Golding han arribat en tercera posició. A la tercera va la vençuda i, després d’haver quedat quart el 2001 i haver-se hagut de retirar el 2003, el navegant mallorquí aconsegueix un excel·lent resultat que li donarà ales després del seu magnífic quart lloc a la passada Barcelona World Race. A Puerto Limón, Bubi s’ha mostrat molt satisfet i ha recordat impressionat la tempesta: “La regata ha sigut relativament difícil i estem satisfets del resultat. Tenint en compte que estic envoltat de les rock stars de la classe IMOCA, estic molt satisfet d’haver quedat tercer. Hem tingut problemes que ens han alentit: l’electricitat, les bateries i el motor. Però al final, és un bon resultat del qual podem estar orgullosos. El temporal ha sigut molt dur. Puc dir, fins i tot, que en cert moment, ens vam quedar a dins, només esperant a veure què passaria, amb els vestits de supervivència, enganxats als arnessos i, francament, a fora la cosa era tan horrible que no sé ni que hauríem pogut fer”.
Demà al matí s’espera l’arribada del W Hotels. Alex Pella i Pepe Ribes finalitzaran una magnífica regata en què han demostrat com, a mesura que li anaven prenent el pols a l’embarcació, la seva velocitat anava millorant ostensiblement. Després de l’arribada del Foncia de Michel Desjoyeaux i Jérémie Beyou en quarta posició, l’embarcació de l’Escuderia de la FNOB ha estat mantenint una dura lluita amb el Veolia Environnement, l’Aviva i l’Akena Verandas –tots ells navegant avui en mode furtiu– als quals, segurament, al final superarà.
El 1876 de Pachi Rivero i Yves Parlier era a les 11 d’avui, hora espanyola, a 326 milles de Puerto Limón. Finalment, el seu millor angle respecte als alisis no ha sigut suficient perquè la parella hispano-francesa recuperés bona part de les milles perdudes per haver navegat molt més a l’oest que la resta de la flota. A les 5 d’aquesta matinada, el 1876 tenia l’Aviva i l’Akena Verandas a unes 90 milles per la proa, i només el fet que alguns d’ells caiguessin en un pou sense vent, donaria possibilitats a l’embarcació espanyola de superar el novè lloc amb el que, probablement, acabarà la regata.