Les embarcacions IMOCA Open 60 espanyoles 1876  i W Hotels marcaran, el proper 8 de novembre, una fita a la vela oceànica del nostre país en prendre la sortida de la Transat Jacques Vabre, la regata que travessa l’Atlàntic en doble entre Le Havre (França) i Puerto Limón (Costa Rica). El 1876, que no és sinó l’Estrella Damm, corre en aquesta regata amb aquest nom a causa de la llei que prohibeix a França el patrocini esportiu per part de marques de begudes alcohòliques. L’embarcació serà copatronejada per Pachi Rivero i el francès Yves Parlier, que acompanyarà al càntabre en aquesta regata en substitució de Guillermo Altadill, qui fa poc va descavalcar del projecte com a patró. El W Hotels anirà copatronejat per Alex Pella i Pepe Ribes, que assumeixen per primera vegada el comandament de l’antic Paprec-Virbac 2 amb el qual Jean-Pierre Dick va guanyar –juntament amb Damian Foxall– la Barcelona World Race i amb el qual els navegants espanyols han corregut la recent Istanbul Europa Race.

Tots dos equips espanyols, que s’enquadren en el marc de l’Escuderia de la Fundació Navegació Oceànica Barcelona (FNOB), tindran la següent cita d’altura a finals d’abril del proper any, quan estableixin el rècord Nova York - Barcelona, un altre esdeveniment esportiu que marcarà una fita per a la vela oceànica espanyola, ja que serà la primera vegada que s’establirà un rècord de velocitat entre una ciutat atlàntica i una de mediterrània.

D’altra banda, en aquesta Transat Jacques Vabre hi ha una altra bona notícia per a la vela espanyola: Bubi Sansó torna a la palestra formant equip amb el britànic Mike Golding, una de les grans figures de l’actual univers IMOCA, i també anunciant la seva futura participació en la propera volta al món barcelonina. Aquesta serà la tercera vegada que en Bubi pren la sortida de la transoceànica en doble (ho va fer a les edicions de 2001 i 2003) i, després del seu meritori quart lloc a la Barcelona World Race 2007/08 amb Pachi Rivero a bord del Mutua Madrileña (l’embarcació que era precisament l’anterior Ecover de Golding), està il•lusionat amb aquest projecte: “Encara que ens coneixem des de fa temps, en Mike i jo mai hem navegat junts abans. Tinc molt de respecte pel que ha aconseguit en la seva carrera i espero impacient l’oportunitat d’aprendre i desenvolupar les meves pròpies habilitats en els 60 peus ". En Mike, per la seva part,  ha declarat: “En Bubi és un mariner bregat, amb una Vendée, una Barcelona World Race i dues Transat Jacques Vabre en el seu bagatge. Espero compartir amb ell les meves pròpies experiències, però veig aquesta relació com un carrer amb dues direccions”.

El 1876 i el W Hotels

Yves Parlier, que acompanyarà Pachi Rivero a bord del 1876, és una de les grans figures de la vela oceànica mundial i el seu nom és sinònim d’innovació tècnica i d’esperit esportiu. Guanyador de la Mini-Transat, la Solitaire du Figaro, la Ruta del Rom i la Fastnet Race, i amb tres participacions a la Vendée Globe, Parlier ha guanyat la Transat Jacques Vabre en dues ocasions, el 1993 i el 1997, i la seva incorporació com a company de Rivero és un important valor afegit al projecte. El navegant francès només navegarà amb l’embarcació espanyola en aquesta regata i després en Pachi afrontarà el rècord Nova York - Barcelona amb un altre patró que serà el definitiu per a la Barcelona World Race 2010/11. Yves Parlier, que no ha regatejat a la classe IMOCA des de fa set anys, no està preocupat per navegar amb el 1876, una embarcació que pertany a l’última generació dels IMOCA Open 60 –és l’ex-Gitana Eighy de Loïck Peyron– i ha manifestat: “En Pachi coneix l’embarcació a fons. És un gran mariner i regatista, ens hem caigut molt bé i estic segur que ens entendrem perfectament”. En Pachi, per la seva part, s’ha mostrat encantat de poder comptar amb ell com a company per a la Transat Jacques Vabre: “Yves és un mite en el món de la vela i una gran persona, i com a regatista és impressionant”.

Amb el W Hotels, Alex Pella i Pepe Ribes fan el salt definitiu com a patrons a la classe IMOCA. Cap d’ells necessita presentació entre els aficionats espanyols, ja que els seus currículums són del millor que ha donat la nostra vela. L’Alex procedeix de la classe Mini, on va aconseguir resultats brillants a la Mini-Transat (va ser tercer el 2003 i segon el 2005, edició en què va guanyar la segona etapa); mentre que en Pepe ha competit en tres edicions de la Volvo Ocean Race i també tres de l’America’s Cup, i és un dels espanyols amb més milles de regata oceànica a les seves espatlles.

Amb l’ex-Paprec-Virbac 2, l’Alex i el Pepe ja acumulen una bona preparació, ja que a les 2.000 milles de la Istanbul Europa Race n’han afegit mil més d’entrenaments. Aquesta serà l’embarcació amb la que l’Alex i el Pepe, després d’intentar el rècord Nova York - Barcelona, correran la propera Barcelona World Race 2010/11, per la qual cosa arribaran a la volta al món en doble havent completat més de 10.000 milles de competició, un acumulat que serà semblant al del 1876 (Estrella Damm). Alex Pella ha destacat que “aquest és un gran repte per a nosaltres i una oportunitat única ja que podrem competir en una regata clàssica, contra alguns dels millors IMOCA Open 60”. Pepe Ribes ha comentat la importància de la Transat Jacques Vabre en el seu programa d’entrenament: “Podrem treballar i millorar com a equip de cara a la Barcelona World Race, que és l’objetiu pel qual estem lluitant des de fa mesos”.

Una regata del més alt nivell

La Transat Jacques Vabre es corre en dues categories: la dels Multi 50 (multicascos de 50 peus -15.24 m- d’eslora màxima) i la dels monocascos IMOCA Open 60, monocascos amb els quals es corren la Vendée Globe i la Barcelona World Race. També coneguda com Ruta del Cafè, la regata se celebra cada dos anys des de 1993. Després de la desaparició de la Twostar, la regata ha quedat com l’única travessa de l’Atlàntic en doble, i juntament amb la Barcelona World Race constitueixen les dues regates d’aquesta modalitat en el calendari oficial de la IMOCA.

En l’edició d’aquest any hi participaran la flor i nata de la classe IMOCA. No falta gairebé ningú i algunes parelles són insòlites i sobradament interessants de seguir: Michel Desjoyeaux  - Jérémie Beyou, Vincent Riou - Arnaud Broissères, Samantha Davies - Sidney Gavignet,  Roland Jourdain - Jean Luc Nélias, Sébastien Josse - Jean François Cuzon, Marc Thiercelin - Christopher Pratt, Kito de Pavant - François Gabart, Alex Thomson - Ross Daniel, Marc Guillemot - Charles Caudrelier Benac, Dee Caffari - Brian Thomson i Armel Le Cléac'h - Nicoles Troussel. Un total de 14 IMOCA Open 60 que garanteixen una regata emocionant i al més alt nivell tècnic.
La sortida tindrà lloc el diumenge 8 de novembre a les 14:30 per als monocascos, mentre que els multicascos sortiran mitja hora abans. Amb l’objectiu que totes dues flotes coincideixin el més possible a l’arribada, l’organització disposa dos recorreguts diferents. Els multicascos, una mica més ràpids, es veuen obligats a deixar l’illa de Barbados per estribord, el que suposa un recorregut d’unes 5.050 milles nàutiques, a diferència de les 4.700 dels monocascos que han de deixar l’illa d’Hispaniola per estribord.

L’emoció tàctica assegurada

La Transat Jacques Vabre és una regata tàcticament molt difícil ja que travessa zones de meteorologia complicada i molt diferenciada entre sí. La primera dificultat és la travessa del canal de la Mànega, una mica més de 200 milles de forts corrents de marea, amb molt trànsit marítim i amb vents que, si bé en aquesta època de l’any acostumen a ser de component est, poden perfectament venir de proa amb la dificultat afegida que això suposa per a les embarcacions.

Després, les embarcacions hauran de travessar l’Atlàntic des de la latitud 49ºN fins a l’entrada al mar Carib que els monocascos navegaran, amb tota probabilitat, pel canal de la Mona entre l’illa d’Hispaniola i la de Puerto Rico a la latitud 19ºN; és a dir, un recorregut de gairebé 3.500 milles nàutiques (uns 6.482 km) en el decurs del qual les embarcacions travessaran sistemes meteorològics molt diferents. Després d’abandonar el canal de la Mànega, el primer que caldrà fer és gestionar els vents de component oest que són els dominants per damunt de l’anticicló de les Açores. En aquest tram, les opcions tàctiques dependran de la posició d’aquest anticicló i de la possible formació de borrasques centrades al voltant del paral•lel 45ºN. Un cop les embarcacions hagin baixat fins als 30 ºN començarà la lluita per arribar als alisis del NE, que conduirà als regatistes a decidir el pas de les Antilles, la porta del Carib. L’ortodròmica (el rumb més curt) per als monocascos aconsella el pas de la Mona esmentat anteriorment, però pot ser que alguns patrons decideixin travessar-les per entre altres illes. Un cop ja al mar Carib la situació torna a canviar. En les 1.000 milles fins a Puerto Limón els vents poden variar considerablement, sobretot en l’aproximació a Costa Rica on la influència dels vents de l’oceà Pacífic acostuma a fer-se notar.

Una regata en què l’emoció tàctica està assegurada. Des del web de la FNOB, www.fnob.org, es podrà seguir dia a dia l’evolució dels espanyols.