Fundació Navegació Oceànica Barcelona

Els sis components de l’Equip Mini GAES Solidaria han passat les últimes hores descansant després de la marató d’aproximadament 4.500 milles reals que han navegat en aquesta Charente-Maritime / Bahia Transat 6,50, la popular Mini-Transat, la regata més important de la Classe Mini i una de les regates més dures i difícils de la vela oceànica.

Entre les dues etapes, han estat entre 24 i 26 dies d’un tipus de navegació que suposa un retrobada amb l’essència de la navegació oceànica tradicional: sense electrònica de posicionament, amb cartes de paper, rebent les previsions meteorològiques per ràdio i sabent les posicions dels seus contrincants només a través d’eventuals comunicats que emet l’organització. No és estrany, doncs, que la Classe Mini i la Mini-Transat siguin la cantera dels millors patrons que accedeixen a classes d’embarcacions més grans.

És per això que la famosa frase “acabar és un èxit” té especial rellevància en la Mini-Transat. És una regata on passa de tot i els solitaris han de superar els problemes tècnics amb els seus propis recursos, i aguantar les més diverses condicions meteorològiques en el petitíssim habitacle d’una embarcació de només 6,5 metres d’eslora.

Un repàs a les cròniques que han reportat els sis espanyols ens dóna una bona idea del que significa superar una cadena d’incidents de tota mena i aconseguir acabar la regata.

Una regata que ha comportat el que és habitual a la Mini-Transat. La primera etapa, de la Rochelle (França) a Funchal (Madeira) amb vent dur durant la primera meitat i acabant amb ventolines ja quan s’aproximaven a la meta. La segona va començar amb una situació de vents del sud-oest, molt insidiosos, que van endarrerir l’entrada als alisis del nord-est. Després, el pas de dos arxipèlags –el canari i el de Cap Verd– ha sigut tàcticament difícil; i també han estat especialment complicats els doldrums, la zona de les grans calmes equatorials, que s’ha mostrat especialment activa amb tempestes sobtades i violentes i notables canvis de direcció del vent. L’última part de la regata, amb els alisis del sud-est primer i els vents portants de l’anticicló de Santa Helena després, s’ha caracteritzat per aconseguir la màxima velocitat en un passadís estret fins a Salvador de Bahia.

Anna Corbella, la primera dona espanyola a fer una regata transatlàntica en solitari.

La catalana Anna Corbella, no només ha sigut la primera dona espanyola a fer una Mini-Transat, sinó també la millor classificada de tota la regata. Tot un èxit que caldrà no oblidar després dels molts entrebancs que va patir en la primera etapa. L’Anna va començar la regata de forma accidentada perdent un espí la primera nit, fent-se un tall a la cara i trencant la pala del timó. Tot i així les seves decisions tàctiques van ser impecables i aconseguí remuntar fins a la setena posició, acabant finalment novena.

En la seva ruta a Bahia, l’Anna –igual que Juan Carlos Sanchis– va saber mantenir-se en la classificació i arribar així la dissetena, col•locant-se en tretzena posició en la general. L’Anna ha sabut treure el màxim partit de la seva embarcació, l’Ulisses –que coneix molt bé i que portava magníficament preparada, i el 14 d’octubre fins i tot va ser, d’entre tots els participants, la que va fer una mitjana de velocitat més alta en 24 hores.

Amb la seva gran regata l’Anna marca una fita en la vela oceànica espanyola i obre l’horitzó a les moltes dones aficionades a la vela al nostre país: “Espero que moltes dones s’animin. La vela oceànica no distingeix entre sexes”, va declara l’Anna en arribar a port.

Juan Carlos Sanchis i les seves impressionants remuntades

La història de Juan Carlos Sanchis ha fet parlar molt des que, a la sortida de La Rochelle, va ser envestit per un altre competidor i va haver de tornar a terra per reparar la via d’aigua que tenia al casc. L’equip de terra, en només cinc hores, aconseguí reparar l’esvoranc i a partir d’aquí Juan Carlos va anar a totes, i va arribar a Funchal en quinzena posició.

Per a l’eivissenc la segona etapa ha sigut una mica més tranquil•la però també ha tingut sobresalts. A l’alçada de Cap Verd va tenir problemes amb el bauprès, fet que el va obligar a frenar per evitar trencaments. També va tenir problemes amb els sabres de la major i per això va fer una navegació conservadora però que sempre l’ha mantingut en la primera meitat de la classificació.

Gerard Marín, la progressió

Malgrat que no va tenir gaire temps per entrenar i provar el seu nou prototipus, Gerard Marín ha aconseguit anar a més en totes dues etapes, sobretot a la primera, quan va aconseguir acabar en catorzena posició després de fer una excel•lent regata.

Per a la segona etapa el Gerard tenia les expectatives molt altes, després d’haver acabat segon en aquesta mateixa etapa i haver liderat la classificació durant uns quants dies. El principi d’aquesta etapa li va jugar una mala passada quan, juntament amb Toni Weijl, Joel Miró i també l’italià Andrea Caracci, va decidir anar per l’est de Gran Canària. A partir d’aquí tots quatre van baixar fins a la cua de la classificació però un cop van arribar als alisis, Marín va saber fer córrer la seva embarcació per anar remuntant posicions fins acabar vint-i-unè en l’etapa. El dia 10 d’octubre, el Gerard fins i tot va aconseguir ser el més ràpid de tota la flota en aquella singladura, remuntar posicions per després mantenir-se dins el gran grup. Tot i veure que les seves opcions de triomf s’esvanien, s’hi ha deixat la pell i no ha parat de lluitar ni una sola milla per retallar distàncies i posicions.

Toni Weijl o la constant superació de problemes

Toni Weijl ha sigut, amb diferència, el patró que més problemes i trencaments ha patit a la seva embarcació. En la primera etapa va trencar els dos timons i el pinzote de la botavara, i va haver d’acabar amb només el timó de recanvi de babord. Tot i així va aconseguir acabar l’etapa en vint-i-quatrena posició i reparar a Funchal per prendre la sortida de la segona etapa gràcies a la seva gran formació tècnica.

A la segona etapa els problemes tècnics van continuar. Després de prendre la sortida de l’etapa Funchal-Bahia, en una virada es va trobar amb la quilla basculant bloquejada. El Toni es va veure obligat a tornar a port on l’equip de terra va poder comprovar que l’eix havia sortit de lloc en una maniobra desafortunada, i el va tornar a encaixar. El Toni tornà a salpar gairebé dues hores més tard, però disposat a recuperar posicions ràpidament. En un intent d’arribar als alisis abans que la resta de la flota Toni Weijl, Gerard Marín i Joel Miró van decidir passar les illes Canàries entre Fuerteventura i Gran Canària. Una decisió que responia al desig de preservar el material, però que tàcticament no els va afavorir, ja que es van trobar encara amb menys vent  que la resta de la flota que havia passat entre les illes més occidentals. Abans d’arribar a Cap Verd, els problemes van ressorgir amb el trencament d’una burda i l’enfonsament de la base del pal per deslaminació. Malgrat tot, el Toni va aconseguir apropar-se al gran grup i recuperar posicions per acabar en vintena posició.

Hugo Ramón, objectiu complert

El mallorquí Hugo Ramón ja va fer una primera etapa prometedora, amb una catorzena posició després d’haver arribat fins a la posició número deu en passar Finisterre. Les remuntades que va fer Hugo durant aquesta etapa mostraven un gran rival per a la resta de la classe Embarcacions de sèrie.

I això va ser el que va passar a la segona etapa. L’Hugo va fer una de les remuntades més grans de tota la flota quan va passar de la dissetena posició a la segona en només 24 hores. La seva decisió de posicionar-se a l’oest de la flota li va donar els seus fruits i va aconseguir estar a poques milles del líder, Francisco Lobato.

Lamentablement, aquesta excel•lent progressió va durar poc i una bordada cap a l’est el va separar dels primers i, a poc a poc, va anar perdent distància fins a col•locar-se en quinzena posició. Malgrat tot plegat, ha sigut una gran etapa per a l’Hugo, amb un gran resultat final que no sorprèn ningú, ja que malgrat la seva joventut, el mallorquí ha navegat la seva tercera Mini-Transat, i això el converteix en el navegant espanyol de la seva edat amb més experiència oceànica.

Joel Miro, progressió en cada tram

La primera etapa de Joel Miró es va caracteritzar per la seva cautela a l’inici, sense arriscar massa, però un problema amb el pilot automàtic el va relegar al final de la classificació. Progressivament, el Joel va anar disminuint la diferència que el separava del líder, i així va aconseguir arribar a Funchal el vint-i-sisè, i va saber situar-se en millor posició prop de la costa per recórrer l’últim tram de poc vent, ja a prop de Madeira.

L’inici de la segona etapa es presentava una mica més positiva per al català però va ser un dels que va decidir atacar les illes Canàries per l’est. Això el va deixar a l’última posició, però va saber aprofitar cada petita ratxa de vent i així remuntar fins al lloc 32è. a Salvador de Bahia.
 
Classificacions finals
Divisió Prototipus:  
                      
1.  Ruyant, Thomes / Faber France (FRA). 24 dies, 23 hores, 38 minuts, 30 segons (7,12 nusos de mitjana teòrica).
2.  Delesne, Bertrand / Entreprendre Durablement (FRA). 25 dies, 3 hores, 7 minuts, 4 segons (7,08 nusos de mitjana teòrica).
3.  Schipman, Henri Paul / Maison de l’Avenir Urbatys (FRA). 25 dies, 5 hores, 26 minuts, 23 segons (7,06 nusos de mitjana teòrica)..
 ....
13. Corbella, Anna / Gaes Solidaria 385 (ESP). 28 dies, 3 hores, 11 minuts, 40 segons (6,33 nusos de mitjana teòrica).

....
15. Sanchis, Juan Carlos / Somni – Gaes Solidaria 403 (ESP). 28 dies, 16 hores, 2 minuts, 42 segons (6,21 nusos de mitjana teòrica).
…..
20. Marín, Gerard / Gaes Solidaria 727 (ESP). 29 dies, 0 hores, 2 minuts, 35 segons (6,14 nusos de mitjana teòrica).
21. Weijl, Toni / Gaes Solidaria 684 (ESP). 29 dies, 8 hores, 57 minuts, 50 segons (6,06 nusos de mitjana teòrica).
Fins a 32 classificat

Divisió Embarcacions de Sèrie:
 
1.  Lobato, Francisco / Roff Tmn (POR). 26 dies, 19 hores, 39 minuts, 18 segons (7,2 nusos de mitjana teòrica).
2.  Dalin, Charlie / Cherche Sponsor- charliedalin.com (FRA). 27 dies, 7 hores, 28 minuts, 10 segons (6,52 nusos de mitjana teòrica).
3.  Macaire, Xavier / Masoco Bay (FRA). 27 dies, 21 hores, 0 minuts, 14 segons (6,38 nusos de mitjana teòrica).
....
 
12. Ramon, Hugo / Nassau – Gaes Solidaria 450 (ESP). 29 dies, 4 hores, 52 minuts, 2 segons (6,09 nusos de mitjana teòrica).
…
32. Miró, Joel / Gaes Solidaria 677 (ESP). 30 dies, 16 hores, 1 minut, 30 s . (5,8 nusos de mitjana teòrica).
 
Fins a 47 classificats