Fundació Navegació Oceànica Barcelona

En el moment d’escriure aquestes línies, els solitaris de la Charente-Maritime Bahia Transat 6,5 –que és com oficialment s’anomena la popular Mini-Transat–són a Funchal preparant-se per a la sortida de la segona etapa, el proper dissabte 3 d’octubre. D’altra banda, fa una setmana que va acabar la Istanbul Europa Race, la regata d’IMOCA Open 60 que uneix Istanbul amb Brest en tres etapes amb recalades a Niça i Barcelona. Mentre els 60 peus arribaven a Barcelona, els patrons de la classe Mini es disposaven a salpar de La Rochelle per iniciar una de les regates més fascinants que existeixen per a qualsevol amant de la navegació en solitari. Quan, el 14 de setembre, els IMOCA van sortir de Barcelona per cobrir l’última etapa de la Istanbul Europa Race rumb a Brest, els ministes eren al bell mig del golf de Biscaia amb un fort vent de component nord planejant sobre les onades amb unes condicions idònies per a gaudir al màxim de les característiques de les seves embarcacions: unes màquines dissenyades per a la navegació d’altura que, malgrat els seus 6,5 metres d’eslora, no coneixen més límits que els del seny dels seus patrons o el que els organitzadors de la regata puguin establir. 

El dia 18, els que seguíem totes dues regates vam ser espectadors d’un fet peculiar i difícilment repetible: totes dues flotes acabaven de creuar-se al llarg de la costa sud de Portugal; els 60 peus, molt a prop de terra, i el gruix dels minis, a més de 150 milles a l’oest. Fou un bonic moment pels que seguim les evolucions de la vela oceànica. Els minis, arrumbant a Madeira, estaven a punt de culminar una magnífica primera etapa, molt ràpida en els seus dos primers terços del recorregut; els IMOCA cenyint cap a Finisterre, duien les seves màquines al 100% del seu rendiment gràcies a una configuració poc habitual en aquestes embarcacions concebudes per a la navegació en solitari o en doble: cinc tripulants.

La Istanbul Europa Race també ens ha permès comprovar que el procés de preparació de l’Estrella Damm segueix el seu curs de manera òptima. Guillermo i Pachi, que navegaven amb Antonio Cuervas, Antoine Mermod i Wouter Verbraak, arribaven a Barcelona tercers, després d’haver guanyat brillantment la primera etapa a Niça i compartint el liderat de la general amb el Foncia del professeur Desjoyeaux i el Groupe Bel de Kito de Pavant. Després, a la tercera etapa, un problema en el carro del gràtil de la major a l’alçada del primer ris va fer que l’embarcació espanyola hagués de minvar la seva velocitat, però, al final, el tercer lloc és un excel·lent resultat que esperem que es corrobori a la Transat Jacques Vabre, la travessa de l’Atlàntic en doble que serà la gran antesala de la Barcelona World Race per al Guillermo i el Pachi.

També a la Istanbul Europa Race es gestava un altre gran projecte per a la vela oceànica espanyola. Amb el Paprec-Virbac 2 de Jean-Pierre Dick navegaven Alex Pella i Pepe Ribes; tots dos també arrodonien un procés d’entrenament planificat amb vistes a la seva participació a la Barcelona World Race 2010/11. Alex i Pepe han tingut el privilegi de navegar 2.000 milles amb el guanyador de la primera volta al món en doble i també, igual que el Guillermo i el Pachi, participaran a la Transat Jacques Vabre i ho faran amb el patrocini de W Hotels. L’Estrella Damm i el W Hotels, dues embarcacions en doble a través de l’Atlàntic: aquesta serà una altra fita de la vela oceànica espanyola que ens assegurarà un mes de novembre apassionant.

I ho serà perquè haurem seguit també, durant la major part d’aquest octubre, la segona etapa de la Mini-Transat, amb els sis espanyols de l’equip GAES Solidaria que han dut a terme una gran primera etapa. Juan Carlos Sanchis i Anna Corbella entre els deu primers de la categoria dels prototipus, i una regata memorable per a la resta: Gerard Marín i Toni Weijl amb protos, i Hugo Ramón i Joel Miró amb embarcacions de sèrie. Un gran equip que crea la base per al futur. La classe Mini és la gran forja de les figures més importants dels 60 peus. Ho vam veure a Espanya amb l’Albert Bargués, i ara ho estem veient amb l’Alex Pella. Les perspectives són més estimulants que mai.

Santi Serrat
sserrat@fnob.org