Creada en 1988, oberta a solitaris i dobles, la Transgascogne s'ha convertit en una de les regates més importants del calendari Mini. En la seva edició número 17, els 72 Mini 6.50 posaran rumb a una nova destinació: la ciutat de Laredo, a Cantàbria, a mig camí  entre Bilbao i Santander. Tres vaixells de Base Mini FNOB prendran la sortida en aquesta edició.

Esportivament, no hi ha grans canvis, ja que la flota passarà, com sempre per Belle Ille, un pas molt estratègic, i a continuació, el sempre temut Golf de Biscaia en dues etapes de 320 i 230 milles. Un programa tan complet com tècnic per a l'última regata classificatòria abans de la de la Mini-Transat, en la que la flota creuarà l'Atlàntic, un parell de mesos després.

Dificultats tàctiques, pressió afegida als que necessiten qualificar-se i moltes milles a través del Golf de Biscaia: tots els ingredients per a fer de Transgascogne una gran regata. "Es tracta d'un esdeveniment essencial del circuit Mini 6.50. El seu interès és reconegut per tots. Permet als ministes mesurar-se entre ells i provar-se a si mateixos, però també pressionar als seus competidors per última vegada abans de la Mini-Transat. Sempre està molt disputada”, diu Denis Hugues, el director de regata de la Transgascogne des del 2007, qui ha preparat un nou recorregut per a 2019. Si en els últims anys, l'esdeveniment ha recalat a Gijón, Ribadeo, Luanco o Avilés, aquesta edició es proposa una escala inèdita en Laredo, que estarà encantada de rebre a la flota de ministes.

Aquest canvi de destinació canviarà una mica la tàctica. "La primera part serà complicada, amb forts corrents a tenir molt en compte, especialment perquè estem en un període de coeficients de marea relativament alts. Després, el rumb al Cantàbric no serà senzill, especialment perquè molts navegants creuaran el Golf de Biscaia per primera vegada. La reducció enorme de la profunditat de la plataforma continental a 250 milles de la costa francesa, genera un mar molt complicat, especialment en cas de mal temps. A més, és una zona amb molt trànsit de pesquers. Finalment, l'arribada a la costa cantàbrica pot complicar-se perquè a l'estiu, sol presentar condicions de poc vent o molt canviant, per les depressions tempestuoses que s'estanquen en els Pirineu. Cal gestionar-ho bé, especialment després de tres dies de mar en els que la fatiga es fa notar", explica Denis Hugues.

La segona etapa, encara que diferent, i més curta en 100 milles, no és menys atractiva. "En realitat és un gran sprint. Però això no significa sense dificultat. Se solen emprar 24h menys que en la primera i és clarament una carrera de velocitat. Cal estar sempre atent i, en general, els millors al timó lideren la classificació en aquesta part però sovint hi ha sorpreses. El pas de l'illa de Yeu no és senzilla, que inclou zones amb muscleres que cal negociar ", diu Denis, qui va proposar un màxim de 75 vaixells en aquesta edició. 72 han confirmat la seva participació: 56 en Sèrie i 16 en Proto, 64 solitaris i 8 duos, 10 nacionalitats (Austràlia, Gran Bretanya, Itàlia, França, Suïssa, Espanya, Rússia, Alemanya, Bèlgica i Estònia), i per descomptat, tots líders en el rànquing de la classe. Entre ells, tres membres de la Base Mini FNOB: Miguel Rondon 954 KRISTINA, Daniele Nanni 659 AUDI E-TRON i Luigi Dubini 691 SPONSOR WANTED.  Altres dos vaixells espanyols estaran a la sortida: Joaquin Armando 880 MES BOIG i Javier Cifrian 832 URRO. Pep Costa ha hagut de declinar prendre la sortida. El retard en disposar del nou pal després del trencament a la Mini Fastnet, li ho ha impedit; continua a Lorient entrenant i posant a punt el seu vaixell per a la Mini Transat

Comparteix aquest article