Fundació Navegació Oceànica Barcelona

L’estança a Funchal ha sigut intensa per als navegants de la Charente-Maritime Bahia Transat 6,5. El lògic descans per recuperar-se de la primera etapa es veu habitualment alterat per les reparacions que la majoria de regatistes solen estar obligats a fer després d’una etapa que acostuma a ser dura. Aquesta ho ha sigut, al principi al golf de Biscaia i després al llarg de la costa de Portugal, amb vent dur de component nord i onatge format, que són sempre la causa d’un ampli ventall d’avaries que solen centrar-se a l’aparell i, especialment des de fa una dècada, als timons.
 
Els sis membres de l’equip Mini GAES Solidaria han patit una sèrie d’entrebancs amb el material, que s’ajusta a l’estadística. Tots els problemes han estat reparats durant aquests 12 dies a Funchal sota la direcció d’Anton Garrote, sotsdirector de l’equip GAES Solidaria. Heus aquí un resum dels més significatius:
 
Els timons, un flagell que no té aturador
 
El principal problema de tota la flota està sent les avaries als timons. Un 20% de les embarcacions arribades a la primera etapa han patit danys greus en aquests apèndixs. Entre els espanyols, Anna Corbella va ser la primera a trencar una de les palès en la seva primera nit al golf de Biscaia. L’Anna, que la nit anterior havia perdut el seu espí mitjà al ficar-lo a l’aigua, va suar per treure la pala trencada de la seva mortasa i instal•lar la de recanvi, però ho va aconseguir i va arribar a Funchal sense més problemes als timons. L’Anna ha instal•lat un timó nou i ha repassat a fons ancoratges i mortases.
 
Gerard Marín va patir una esquerda en una pala, que va estar amenaçant-lo durant la major part de l’etapa. Quan augmentava la pressió sobre l’apèndix, aquest es flexionava perillosament a cada orsada o arribada, per la qual cosa el Gerard es va veure obligat a reduir la seva velocitat en moltes ocasions. Durant aquests dies ha reforçat les palès, millorat els ancoratges i incorporat una pala de recanvi. 
 
Però el que ha tingut problemes més greus amb els timons és Toni Weijl. Primer va trencar una pala que va poder substituir per la de recanvi, però a costa d’una llarga nit de feina amb vent de més de 20 nusos i grans onades que li dificultaven l’operació. Després li va fallar el passador de la biela de la pala, que tenia 6 mm de diàmetre.  Més endavant, la segona pala va patir una esquerda, però va aconseguir arribar a Funchal gràcies a que va poder navegar en una amura que feia treballar la pala bona. El Toni ha instal•lat dues pales noves, procedents del mateix motllo que les anteriors, però més resistents (són les que fan servir els actuals Zero) i ha incorporat passadors de 10 mm.
 
L’esvoranc del Juan Carlos i els problemes de pilots de l’Hugo i el Joel
 
L’avaria més espectacular, almenys pel seu ressò mediàtic immediat va ser l’esvoranc que va patir Juan Carlos Sanchis a la seva proa. La reparació per part del seu equip de terra a La Rochelle va ser perfecta i l’eivissenc només ha hagut de preocupar-se de polir-la i comprovar el bon estat del laminat. Finalment, Juan Carlos ha sigut bonificat amb vuit hores, encara que si es té en compte que es va veure obligat a sortir de la badia de La Rochelle a contracorrent i amb molt menys vent, aquestes vuit hores podrien, perfectament, haver sigut 10 (vegeu notícia). De totes maneres, Juan Carlos es mostra satisfet, ha oblidat l’incident i només pensa a anar al màxim a la segona etapa.
 
Hugó Ramón ha tingut, igual que Joel Miró, alguns problemes amb els seus pilots automàtics. L’Hugo va trencar, a més a més, la canya quan se li va enredar amb l’escota a la trabujada; va poder reparar-la amb uns sabres de recanvi. El Joel també va tenir problemes amb la seva bateria de metanol que va deixar de funcionar i el va obligar a passar-se moltes hores a la canya; aquesta va ser una de les raons per les quals es va apropar a la costa de Portugal buscant menys vent, quan tots ens pensàvem que era una opció tàctica basada en la meteorologia.
 
Conclusions, reflexions i proves
 
Si Juan Carlos té motius per estar satisfet del comportament de la seva embarcació –la seva espectacular remuntada ho demostra sense pal•liatius–, l’Anna encara més. Amb el seu Ulisses ha demostrat que el secret d’una bona regata és la preparació amb mètode i temps. La primera espanyola que competeix a la Mini-Transat ha navegat amb un disseny de 2002 superant embarcacions d’última generació i en unes condicions que, a priori, no semblaven afavorir-la. Segons l’Anna, la decisió de reduir la superfície de la major (de 34 a 29 m2) ha estat decisiva: l’embarcació s’ha equilibrat i ha estat més manejable amb vent dur.
 
El Gerard i el Toni no han tingut tant de temps com l’Anna per preparar les seves embarcacions i això s’ha notat. El Gerard va arribar a Funchal preocupat pel seient del seu veler amb portants durs: la proa se li clavava massa a l’aigua, i això li reduïa velocitat i creava situacions perilloses per a l’aparell. Després d’algunes proves a Funchal, el navegant català ha decidit endarrerir el pal per aconseguir un millor equilibri.
 
Per endavant 3.100 milles per tornar-ho a posar tot a prova. És l’estimulant història tècnica de la regata oceànica.
 

Santi Serrat
sserrat@fnob.org