Fundació Navegació Oceànica Barcelona

Tots tres volien intentar el doblet Ruta del Rom-Barcelona World Race, malgrat el calendari tan just per l'obligació d'estar dins el termini establert a la capital catalana. Per a Kito de Pavant, es tractava sobretot d'acumular milles en carrera a bord de seu Groupe Bell i de demostrar que la seva màquina ja es troba al màxim del seu potencial. Per a Michel Desjoyeaux (Foncia) així com per a Jean-Pierre Dick (Virbac-Paprec 3), la Ruta del Rom suposava un excel•lent test de nivell per seguir llimant els defectes de joventut inherents a cada nou barco i avaluar les capacitats de les noves estructures. Aquesta edició 2010 de la Ruta del Rom no els va permetre posar-ho de manifest per diferents raons, però coneixent la capacitat dels tipus durs per recuperar-se, està clar que s'ha de comptar amb ells en la sortida de la Barcelona World Race.

Kito de Pavant (Groupe Bell), desafortunat

El navegant mediterrani s'alegrava de participar en aquesta edició 2010. El seu pla Verdier-VPLP optimitzat al compàs de les navegacions l'autoritzava a alimentar algunes esperances, cosa que Kito demostrava mantenint-se de ple en el ritme de la carrera. En la lluita al capdavant de la flota des de la sortida del canal de la Mànega, Kito es veia bé en una situació en la qual podria aspirar fins a l'últim moment a la victòria final. Però les seves esperances es van esvair a l'oest de les Açores, on l'eix que sosté el gat de la quilla hidràulica es va trencar brutalment. Una peça de grans dimensions, provada, fiable, que falla i les esperances de podi volen. Amb el cor trencat, Kito va haver de fer mitja volta, cap a Horta, on va ser acollit per Armando Castro, gran artífex del port esportiu de la illa de Faial, va poder trobar el seu equip, fiabilitzar la reparació d'improvís i enviar el seu barco en comboi fins a Port-Camargue, on hauria d'arribar al final de setmana.

Jean-Pierre Dick (Virbac-Paprec), frustrat

Per a Jean-Pierre Dick, aquesta Ruta del Rom havia de validar els milers de milles ja recorregudes a bord ja que, fidel als mètodes que van fer les seves proves, Jean-Pierre va portar el seu vaixell de Nova Zelanda a vela, en un banc de proves a mida natural. El seu flamant Verdier-VPLP es podria enfrontar eficaçment als barcos d'antiga generació. L'ocasió per a ell de comprovar algunes de les opcions ideades per guanyar encara més en competició. Per desgràcia, recurrents problemes d'alimentació elèctrica i la pèrdua d'un gènova van arruïnar en part la carrera del navegant de Niça. Tanmateix, Jean-Pierre treu alguns aspectes positius d'aquesta Ruta del Rom 2010: malgrat alguns defectes de joventut, el seu vaixell li sembla ben construït i sobretot, el navegant es va sentir perfectament preparat físicament. Bon senyal abans d'una volta al món, esperada ansiosament.

Michel Desjoyeaux (Foncia), perplex

Autor d'una opció sud radical, Michel Desjoyeaux finalment no va poder comparar-se realment amb els altres tenors de la sèrie IMOCA a excepció d'Arnaud Boissières, que l’hi va posar dificil molta estona en una ruta sud. A l’arribar a Guadalupe, Michel, amb la seva franquesa habitual, es preguntava sobre les raons que l'havien portat a escollir aquesta opció, a priori poc evident. ¿Temor inconscient d'haver de tirar amb un barco acabat de sortir de la drassana des del moment que anava de tu a tu amb la major part de la flota? ¿Elecció d'una ruta més «tranquil•la» per no veure perillar la possibilitat d'estar en la sortida de la Barcelona World Race? ¿Temperament massa jugador? El doble vencedor de la Vendée Globe reconeixia que havia d'analitzar les raons que l'havien empès a una opció que ràpidament es va revelar perdedora. Però confiem que el marí de la Port-la-Forêt trobarà ràpidament les solucions i arribarà encara més fort a la sortida de Barcelona.