Fundació Navegació Oceànica Barcelona

El 8 de novembre de 2009 quedarà com una fita en la memòria de tots els espanyols seguidors de la vela oceànica. Aquell migdia, fred i humit com correspon a una jornada tardorenca de Le Havre, a l’Alta Normandia francesa, la vela oceànica de competició espanyola va posar un peu ferm en una regata clàssica de renom: la Transat Jacques Vabre.

Però si aquell embarcament de Normandia, amb dos vaixells de l'Escuderia de la FNOB i quatre regatistes espanyols, ja podia ser considerat un èxit impensable només uns mesos enrere, també ho és que tots ells aconseguissin arribar a Puerto Limón, i més encara que Javier “Bubi” Sansó aconseguís ascendir al tercer esglaó del podi. Després d'haver quedat quart el 2001 i d’haver hagut de retirar-se el 2003, el mallorquí va aconseguir el millor resultat nacional en les nou edicions d'aquesta transoceànica.

Una regata del més alt nivell

Una repassada de les 14 tripulacions que afrontaven les 4.730 milles que separen Le Havre de Puerto Limón, demostrava que aquest any participava la flor i nata de la classe IMOCA. No hi faltava gairebé ningú. Michel Desjoyeaux - Jérémie Beyou en el Foncia; Vincent Riou - Arnaud Broissières, en l'Akena Verandas; Samantha Davies - Sidney Gavignet, en l'Artemis; Roland Jourdain - Jean Luc Nélias, en el Veolia Environnement; Sébastien Josse - Jean François Cuzon, en el BT; Marc Thiercelin - Christopher Pratt, en el DCNS; Kito de Pavant - François Gabart, en el Groupe Bel; Alex Thomson - Ross Daniel, en l'Hugo Boss; Marc Guillemot - Charles Caudrelier Benac, en el Safran; Dee Caffari - Brian Thomson, en l'Aviva, i Armel Le Cléac'h - Nicolas Troussel, en el Brit Air. Un total de 14 IMOCA Open 60 que garantien una regata emocionant i del més alt nivell tècnic.

La sortida ja va marcar el que seria la primera meitat de la regata. Després d'un parell d'hores de navegació tranquil•la va començar el mal temps, que va acompanyar les tripulacions durant deu dies. Vents de proa de 30 a 40 nusos i onades de quatre a sis metres sumaven dificultats a la sempre complicada transició pel canal de la Mànega. El que es va endur la pitjor part va ser el trimarà Actual d’Yves Le Blévec i Jean Le Cam, que va bolcar i va haver d'abandonar la regata quan no havien passat ni cinc hores des de la sortida.

El matí del 9 de novembre, amb una previsió meteorològica que anunciava un notable empitjorament del temps, la flota de monobucs es va dividir en tres. Uns quants velers van optar per anar tant al nord com fos possible per endinsar-se a l'Atlàntic amb un angle de vent més favorable. La major part de la flota va preferir quedar-se en el rumb ortodròmic ideal i no entrar en jugades tàctiques tan aviat. I un minoritari tercer grup va optar per una variant sud, a priori una mica arriscada, però més tranquil•la. El W Hotels va optar per anar pel centre i el 1876 se'n va anar cap al nord. Aquest mateix dia el Brit Air s'adreçava a port, on dimarts 10 anunciava l’abandonament.

Dues opcions tàctiques

El quart dia va començar a clarificar posicions. Una dura borrasca ubicada al nord de les illes Açores va obligar els patrons a prendre la primera gran decisió tàctica de la regata. A prop del centre de la baixa pressió el vent arribava als 50 nusos, per la qual cosa els velers havien de vorejar la zona. Com aquesta important circumstància meteorològica estava ubicada sobre la línia ortodròmica (el recorregut ideal), els vaixells van haver d’optar per vorejar-la pel nord o pel sud. Vuit (inclòs el 1876 en manera invisible) se'n van anar al nord, i cinc al sud.

L'opció nord va ser l'escollida per BT, Veolia Environnement, Safran, Mike Golding Yacht Racing, Aviva, Hugo Boss, Groupe Bel i 1876, que són els que van dominar la classificació durant la primera setmana. Entre els que van escollir anar al sud hi havia W Hotels, Akena Verandas, Artemis, DCNS i Foncia, que va ser el primer que va decidir anar clarament cap al sud per evitar les tempestes i aprofitar-se dels alisis.

Els pitjors moments

Després d'una jornada de navegació tranquil•la en què el 1876 va establir el rècord de singladura el dijous 12, va començar el més dolent. Vents de 45 a 50 nusos i ratxes de 60 amb mar formada complicaven la tasca dels navegants, que havien de preocupar-se més per la seva pròpia seguretat i la dels seus vaixells que per la posició que ocupaven en la competició. Només tres barcos, Veolia Environnement, Hugo Boss i l'espanyol 1876 de Pachi Rivero i Yves Parlier, van navegar aquesta nit en una zona tranquil•la. I les dures condicions en què va navegar la flota durant dos dies van forçar les retirades del DCNS i del BT.

Els més afavorits van ser els que van optar per una derrota central, el Safran, el Mike Golding Yacht Racing i el Groupe Bel, els tres que al final van ocupar el podi. En un principi tenien menys vent que els que van optar per anar més a l'oest, l'Hugo Boss, que va abandonar dilluns 16 després d'una col•lisió soferta en la tarda de diumenge, i el 1876, però amb més probabilitats d'escapar de la dorsal anticiclònica que se'ls venia al damunt per l'oest. Els que havien optat per l'extrem est tindrien vents més estables, però insuficient per contrarestar la gran distància que els separava de l'ortodròmica. En aquest grup es trobaven el Foncia, l'Akena Verandes, l'Artemis i el W Hotels.

Elecció radical del 1876

Després del temporal, el dimecres 18 va començar la tranquil•litat. L'entrada en zona d'alisis va convertir la regata en una autopista en què es va imposar la llei de la velocitat, que indica que el vaixell més ràpid és el que té més possibilitats si no comet errors. Així, Safran, Groupe Bel i el duo Mike Golding-Bubi Sansó van començar a distanciar-se de la resta.

Només el Foncia va semblar posar en dubte en algun moment la supremacia del trio capdavanter. Desjoyeaux i Beyou van pensar en el refranyer de les regates que diu: “per arribar primer, primer cal arribar” i van fugir de totes les borrasques. Navegaven amb el vaixell intacte, apostant a uns alisis més forts i primerencs dels que van tenir. Si haguessin rebut més vent i un parell de dies abans segurament aquestes línies parlarien d'una altra gran lliçó del “professeur”, com els francesos anomenen Desjoyeaux. Però com el vent miraculós de l'est no va arribar, es va imposar un altre vell lema de les regates llargues: “Guanya el que menys errors comet”.

Això mateix es podria aplicar a Pachi Rivero i Yves Parlier, que en aquells dies van virar a l'oest cercant bon vent en una petita borrasca molt al nord de la flota. Aquesta maniobra extrema els va fer perdre quatre posicions. Van caure del cinquè al novè lloc fins que aquest bon vent va entrar i els va tornar al seu cinquè lloc. Tanmateix, la situació els va deixar molt descol•locats al nord de la flota i això els va tornar a passar factura en els dies finals durant la seva ruta rumb al pas de la Mona. Un pou de vent va frenar el seu progrés durant més d'un dia, per la qual cosa van caure a la novena posició que van ocupar al final de la regata.

La porta del Carib

La porta d'entrada al Carib plantejava l'últim problema tàctic de la regata. Nou vaixells navegaven entre les latituds 18 N i 20 N. D'ells, els tres primers, Safran, Groupe Bel i Mike Golding Sailing Team, que navegaven entre 400 i 600 milles més a l'oest que els altres, tenien més possibilitats d'elecció per estar molt propers a les primeres Antilles.

Els altres sis d'aquest grup, Foncia, Veolia Environnement, Aviva, W Hotels d'Alex Pella i Pepe Ribes, Akena Verandas i Artemis encara havien de guanyar molt oest per a no entrar al Carib molt pel sud, cosa que allargaria la seva ruta en unes quantes desenes i fins i tot centenars de milles en una derrota molt similar a la que havien de seguir els multibucs. El desè vaixell de la regata, el 1876 de Pachi Rivero i Yves Parlier, en el seu camí gairebé obligat, després de la sortida de l'anticicló que el va endarrerir quatre llocs, navegava en la latitud 32º 40’ N, és a dir 720 milles al nord de la resta de la flota.

Gran remuntada del W Hotels

En el Carib, la flota va trobar vents de 20 a 30 nusos per la popa. I cap trabujada permetia el més petit error. Cada una seria, amb el pas de les hores, definitiva per a la classificació final. El Safran i el Groupe Bel van mantenir un duel de match race fins al final, però sense canvis. El Mike Golding Yacht Racing va controlar molt bé el Foncia que navegava 150 milles per darrere.

Però l'emoció estava darrere. La lluita pel cinquè lloc serà digna de ser recordada. Primer el W Hotels va realitzar una remuntada èpica que el va portar de la novena a la cinquena posició. Després, tots els barcos afectats van entrar en manera invisible per intentar l'última sorpresa. Sorpresa que va arribar en l'última nit per al W Hotels que, al quedar-se aturat sota un núvol, va ser superat pel Veolia Environnement. Per a súmmum l'Aviva i l'Akena Verandas s'acostaven amenaçadors.

Però en dues hores finals d’infart el W Hotels va remuntar el que havia perdut i va superar el vaixell francès per quatre minuts i 17 segons en la línia d'arribada. El millor colofó per a més de 4.700 milles d'una regata oceànica que per diverses de les raons enumerades quedarà en el record de tots els espanyols.

Leo Corral
leocorral@fnob.org

Classificació final

1. SAFRAN, Marc Guillemot - Charles Caudrelier Benac. Arribat el 24/11/2009 a les 09:52:10, en 15 dies, 19 hores, 22 minuts i 10 segons, a una velocitat teòrica de 12,46 nusos.

2. GROUPE BEL, Kito De Pavant - François Gabart. Arribat el 24/11/2009 a les 18:32:30, en 16 dies, 04 hores, 02 minuts i 30 segons, a una velocitat teòrica de 12,18 nusos.

3. MIKE GOLDING YACHT RACING, Mike Golding - Javier Sansó. Arribat el 25/11/2009 a les 15:59:38, en 17 dies, 01 hores, 29 minuts i 38 segons,
a una velocitat teòrica d'11,54 nusos.

4. FONCIA, Michel Desjoyeaux - Jérémie Beyou. Arribat el 25/11/2009 a les 23:14:34, en 17 dies, 08 hores, 44 minuts i 34 segons, a una velocitat teòrica d'11,34 nusos.

5. W HOTELS, Alex Pella - Pepe Ribes. Arribat el 27/11/2009 a les 12:41:44, en 18 dies, 22 hores, 11 minuts i 44 segons, a una velocitat teòrica de 10,41 nusos.

6. VEOLIA ENVIRONNEMENT, Roland Jourdain - Jean Luc Nélias. Arribat el 27/11/2009 a les 12:46:00, en 18 dies, 22 hores, 16 minuts i 00 segons, a una velocitat teòrica de 10,41 nusos.

7. AKENA VERANDAS, Arnaud Boissières - Vincent Riou. Arribat el 27/11/2009 a les 15:50:12, en 19 dies, 01 hores, 20 minuts i 12 segons, a una velocitat teòrica de 10,34 nusos.

8. AVIVA, Dee Caffari - Brian Thompson. Arribat el 27/11/2009 a les 16:17:12, en 19 dies, 01 hores, 47 minuts i 12 segons, a una velocitat teòrica de 10,33 nusos.

9. 1876, Pachi Rivero - Yves Parlier. Arribat el 27/11/2009 a les 19:07:45, en 19 dies, 04 hores, 37 minuts i 45 segons, a una velocitat teòrica de 10,26 nusos.

10. ARTEMIS, Samantha Davies - Sidney Gavignet. Arribat el 28/11/2009 a les 06:50:10, en 19 dies, 16 hores, 20 minuts i 10 segons, a una velocitat teòrica de 10,01 nusos.

Abandonaments

BRIT AIR, Armel Le Cleac'h - Nicolas Troussel.

BT, Sébastien Josse - Jean François Cuzon.

DCNS, Marc Thiercelin - Christopher Pratt.

HUGO BOSS, Alex Thomson - Ross Daniel.