
Arribada del Esgtrella Damm.
Nico Martínez
Instaurar una competició oceànica de primer ordre amb esportistes d’ambdues vores de l’Atlàntic; contribuir a un fructífer agermanament de dues de les ciutats més cosmopolites del món a través de l’esport i la cultura, inculcar l’amor per la mar i la navegació en els més joves i posar Barcelona en el cor d’aquest nou repte esportiu amb projecció internacional. Aquests eren alguns dels objectius amb què es va concebre el New York-Barcelona Sailing Record, esdeveniment celebrat el passat mes d’abril. El grau de satisfacció d’aquestes ambicions es pot valorar en les diferents vessants del repte. En totes hi ha un denominador comú: l’esforç.
“Aquesta gent és impressionant. Encara no he vist anar a dormir el Pepe Ribes!” Feia cinc dies que l’Estrella Damm i el W Hotels navegaven a tot drap per l’Atlàntic Nord i l’Stan Schreyer no amagava l’admiració pels seus companys de tripulació. Ell, tot un expert regatista del mític New York Yacht Club, no havia navegat mai en un IMOCA Open 60 i estava bocabadat de com en són de bonics i ràpids, però també de durs, aquests velers oceànics.
En la part esportiva del NY-BCN Transoceanic Sailing Record, l’Estrella Damm i el W Hotels- Nova Bocana van protagonitzar una renyida lluita contra el crono i contra l’embarcació rival. Com que era el primer intent d’establir el rècord, el primer dels dos vaixells en arribar a Barcelona tindria l’honor d’establir el temps a batre, però la baralla no era només entre les dues embarcacions participants, sinó contra futurs aspirants, i calia, doncs, aconseguir un temps respectable i difícil de batre. Dotze dies, sis hores, tres minuts i 48 segons va ser la marca de l’Estrella Damm que inaugurava així un nou repte en la vela oceànica. Una xifra gens menyspreable per recórrer les 3.670 milles entre Ambrose Light a Nova York, i l’hotel W a Barcelona, a una mitjana de 12,48 nusos. El mèrit va ser fins i tot major tenint en compte que el seu competidor, el W Hotels-Nova Bocana, va vendre cara la seva pell i va arribar a la Ciutat Comtal tan sols nou hores més tard. Aquest èxit esportiu de tos dos vaixells va estar cimentat en l’esforç i el compromís dels skippers i els seus equips de terra.
Els navegants han estat la cara visible del rècord Nova York-Barcelona. L’Alex Pella, el Pepe Ribes i l’Stan Schreyer a l’Estrella Damm, i el Pachi Rivero, el Toño Piris i el Peter Becker al W Hotels són els protagonistes que tots hem vist a la televisió, als diaris i al web del rècord. Però encara que no eren a bord amb ells, darrere aquesta fita hi ha hagut molta més gent. L’Alex va esmentar alguns noms durant la cerimònia de cloenda del rècord, al Museu Nacional d’Art de Catalunya, quan va agrair l’esforç dels diferents departaments de l’escuderia de la Fundació Navegació Oceànica de Barcelona per fer possible aquest esdeveniment.
El naixement d’un somni
Però el New York-Barcelona Transoceanic Sailing Record ha estat molt més que un intent reeixit d’establir el primer rècord a vela entre les dues ciutats. L’esdeveniment ha servit també per refermar les relacions entre els respectius ajuntaments, organitzar activitats culturals i fer participar les escoles en activitats relacionades amb la mar i la navegació. De passada, a més a més, la Fundació Navegació Oceànica de Barcelona ha aprofitat el rècord per fer un assaig gairebé general de la infraestructura sobre la qual pivotarà l’organització de la propera Barcelona World Race.
El somni d’Enric Puig, president del Saló Nàutic de Barcelona de 1998 fins a la seva mort al 2008, d’unir Nova York i Barcelona amb un rècord de navegació a vela a l’estil de la travessia de l’Atlàntic o del Trofeu Jules Verne de la Volta al Món va començar a fer-se realitat amb els primers contactes entre les ciutats el maig del 2009.
A Nova York la idea va agradar des del primer moment, ja que el repte esportiu anava lligat a diverses activitats culturals i escolars, interessos primordials de la ciutat. A partir dels primers contactes, es va establir un comitè del
rècord encapçalat des de la Fundació Navegació Oceànica Barcelona per Josep Maria González, que va coordinar les diferents activitats. Per una banda, el New York Yacht Club assumia les responsabilitats de comitè de regates en la sortida i en la regata inshore prèvia, amb la gestió de tots els permisos de les autoritats portuàries de Nova York i del servei de guardacostes dels Estats Units.
Per una altra banda, calia organitzar les accions culturals, amb una exposició al Winter Garden del World Financial District de la ciutat nord-americana i l’exposició de fotografia olímpica d’Avelino Pi al South Street Museum, també al cor de la Gran Poma; a més a més, es volia implicar escoles nord-americanes en el programa educatiu que ja estava en marxa en centres de Barcelona.
Els participants al récord, els vaixells de l’escuderia de la Fundació Navegació Oceànica de Barcelona patrocinats per l’Estrella Damm i el W Hotels-Nova Bocana, venien també a aprofundir en l’enllaç d’ambdues ciutats. Estrella Damm és una empresa barcelonina que vol entrar a Nova York, i W Hotels és una empresa novaiorquesa que vol penetrar a Europa a través de la porta de Barcelona. Totes dues firmes van veure en el repte una plataforma perfecta per als seus interessos i hi van donar un fort suport perquè fos un èxit.
Tot i que es tractava d’un rècord, tècnicament es va desenvolupar com si fos una regata pel que fa a operacions, premsa, televisió i direcció de regata, amb els equips corresponents: des de la direcció de regata (comprovació del tracking dels vaixells, amb publicació de les seves posicions cada quatre hores, servei meteorològic propi, independent del que rebien els equips, comunicacions entre els vaixells i terra…), a premsa (informació als mitjans i elaboració d’un nou lloc web en tres llengües), passant per televisió, operacions, màrqueting i tecnologia, que afecta totes les àrees.
Al final, l’esforç de tots els implicats va donar fruit. Per una banda, els regatistes han establert un rècord que no serà gens fàcil de batre. Els equips han pogut comprovar la posta a punt i l’optimització dels vaixells i els skippers han tingut una nova oportunitat de competir i posar-se a prova i superar entrebancs, com ara quan van reparar el timó trencat del W Hotels sense tocar terra. D’altra banda, l’equip humà de la Fundació Navegació Oceànica de Barcelona ha tornat a superar una prova en organitzar un nou esdeveniment internacional de primer nivell per continuar treballant en l’impuls de la vela oceànica al nostre país. Els diferents departaments funcionen i s’han detectat interessants possibilitats de millora que es podran aplicar a futures ocasions, com ara la Barcelona World Race.
El NY-BCN Transoceanic Sailing Record ha estat una experiència de gran valor en les vessants esportiva, cultural i d’organització que ha despertat un notable interès tant als mitjans de comunicació (gairebé 1.300 notícies publicades als Estats Units i Espanya) com entre els navegants oceànics. Diversos patrons d’arreu del món ja han mostrat interès per intentar batre aquest rècord de navegació, que uneix per sempre Nova York i Barcelona.